Temporada perduda

Molta gent ens està preguntant on anirem aquest dia 2, tal com vam anunciar. En realitat teníem actuacions dijous, divendres, dissabte i diumenge. S’havien anul·lat tres. com està passant de forma generalitzada, i ens havien reconfirmat la de diumenge dia 2. Finalment no n’ha quedat cap i ens quedarem a casa.

A diferència d’altres orquestres, hem preferit no publicar calendaris amb antelació, com hem fet sempre, i les anul·lacions corresponents. Era un estiu amb moltes actuacions, en llocs emblemàtics per qualsevol orquestra. Era un estiu on havíem invertit en nou material, en un nou escenari. Havíem fet un salt de qualitat en so i il·luminació, amb nous equips com els que mai havíem portat. Cada petit detall estudiat per a ser millors, per a sonar millor, per a oferir-vos el millor espectacle.

Era un estiu on havíem preparat un concert nou, com sempre amb temes de risc, difícils, només a l’abast de grans veus, que ens posen a prova cada dia i que normalment només es poden escoltar en un altre tipus d’escenaris, no a les festes majors.

Havíem afegit al repertori molts temes nous de ball, temes de grans orquestració, d’aquells que t’arrenquen de la cadira. Temes que no et deixen indiferent, pensats per a ser interpretats amb cos i ànima. Temes que són el somni de qualsevol cantant i de qualsevol orquestra. Alguns temes clàssics amb arranjaments moderns, alguns temes immortals i sempre pensant per a ser ballats, escoltats o mirats des de la cadira.

I tot això amb una gran il·lusió. Som una orquestra on tots els components som igual d’importants, on la part humana va per davant. Grans professionals, grans artistes i grans amics.

Malauradament la temporada serà desastrosa. Sense pal·liatius. A hores d’ara hem fet dues actuacions i no sabem si en farem cap altra. Les cancel·lacions arriben amb hores d’antelació sense poder-hi fer res. Tant és que es pugui organitzar un concert amb totes les mesures sanitàries requerides com control de temperatura, mascareta, seients agrupats per grups de contacte habitual, distància suficient, control d’aforament. Els ajuntaments que ho voldrien tirar endavant, i n’hi ha, reben pressions de veïns, oposició o fins i tot trucades des de conselleries de la Generalitat per no fer festes majors. I hi ha un sector importantíssim que no ens deixen treballar. No importa que es pugui organitzar bé, sempre sortiran amb el clàssic argument de la por. Por a que s’infecti algú? Sí. Però la por real que tenen molts és que se’ls pugui adjudicar una infecció a una festa major. Si la infecció passa en una altra activitat com ara anar a la platja, comprar o seure en una terrassa a prendre un cafè, llavors aquesta por desapareix. I desapareix perquè llavors ja no és una festa major, perquè llavors ja no hi hauria aquesta responsabilitat.

Aquest és un sector que depèn dels ajuntaments. Els ajuntaments són qui organitzen les festes majors. I els ajuntaments són qui finalment les cancel·len. Però seria injust responsabilitzar-los només a ells. Quan els decrets del BOE i de la Generalitat t’assenyalen amb el dit com a responsable si passa res, en realitat et mostren el camí a seguir.

Han deixat de costat tot un sector econòmic i social del país, el de la cultura i el de les festes. Ho han fet sense miraments. Ho han fet sabent que ni músics, ni artistes, ni mànagers, ni representants, ni tècnics, ni empreses d’il·luminació i de so tenen cap sortida. Han deixat milers de famílies desemparades.

Per reblar el clau, tota la feina preparatòria tampoc es podrà cobrar. Per anar a tocar una orquestra necessita mesos de feina: contractar uns professionals, fer arranjaments, dissenyar un escenari, invertir en material, llogar locals d’assaig i magatzems, assajar, una burocràcia ingent per a signar qualsevol contracte amb un ajuntament, una estructura empresarial per a poder lligar desenes o centenars d’actuacions. Feina perduda.

Si encara heu llegit fins aquí, dir-vos que seguirem lluitant per cada bolo que ens queda, que no ens rendirem i que quan sortim a l’escenari sortirem a menjar-nos-ho tot.

Donem les gràcies als pobles valents, als pobles rebels que no accepten que als seus municipis les pressions els facin enrere que demostren que amb feina i sentit comú les festes són possibles i segures.

I us fem una petició: escriviu als vostres ajuntaments i expresseu la vostra opinió. Perquè només han de parlar els que no voldrien fer mai res? Estem segur que molta gent voldria fer festes amb control. Feu sentir la vostra veu.

Molta salut a tothom, bon estiu i esperem poder-vos anunciar algun altre bolo. Els nostre proper de moment serà el 16 d’agost a Roses. Ens veiem allí!

Engeguem una temporada molt atípica

La crisi de tot el sector de festes majors és d’unes proporcions que molt pocs poden imaginar. S’han cancel·lat centenars de festes, milers d’actuacions d’orquestres, grups, sardanes, anmació… I les que tenim previstes, en la majoria dels casos, pengen d’un fil.

És per això que enguany trobem especialment important agrair els pobles valents que, malgrat els dubtes i les dificultats, han decidit fer festes. No és fàcil quan poblacions molt importants ja fa mesos que van decidir no fer res, sense esperar. a veure com evolucionava la situació.

Nosaltres engeguem temporada més tard que mai, aquest dilluns 29 a Sant Pere Pescador. I ho farem en format de doble concert, un a les 7 del vespre i un a les 11 de la nit. De moment no fem ball, esperem que ben aviat us puguem fer moure a tots.

Moltes gràcies a l’Ajuntament de Sant Pere Pescador per ser valents, moltes gràcies a Rocktail Espectacles per fer ho impossible per dur a terme el bolo i moltes gràcies a tots els que esteu fent reserva de localitat per avançat per poder venir a veure’ns.

Nosaltres hem preparat el nou concert en un temps rècord, no volem que les dificultats impedeixin que us oferim el millor espectacle i el millor repertori. Portem moltes novetats que anirem desvetllant a partir de dilluns.

Si voleu venir feu un truc a l’Oficina de Turisme de Sant Pere Pescador al 972520535.

Us hi esperem!

Darrera les orquestres i les Festes Majors hi ha persones

Selfie Orquestra Metropol al Bruc 2019

Fa uns dies, el 25 d’abril, les orquestres de ball de Catalunya i, en general, tot el món de la Festa Major, hem estat protagonistes una petita estona al Telenotícies.

Com a orquestra estem super satisfets perquè ha sortit el nostre video, fet per a tots vosaltres, amb el toc d’humor i d’esperança que sempre tenim. I ha tingut un protagonisme molt especial.

Però avui la bona nova estava acompanyada d’una reivindicació: no suspengueu les Festes Majors. Hi ha molta gent que depenem de poder treballar. Només a la nostra orquesta, cada actuació que fem suposa moure 27 persones. 27 persones que representen 27 famílies que no tindran cap ingrés si no podem treballar.

Demanem imaginació, que les festes es traslladin a altres dates, que es prenguin les mesures que facin falta però que es facin les festes.

Al llarg dels propers dies us anirem explicant la situació i la nostra opinió al respecte. I us anunciarem mesures que estem prenent des del sector per veure la llum al final del túnel.

Amb tots els bons desitjos, us convidem a veure el reportatge.

Salut a tothom 😘😘❤️😘

La Vacuna pa Cuando

No cal dir que, com tothom, estem tancats a casa, amb moltes ganes que passi tot i que recuperem una vida normal, millor que la que deixem enrere.

Si fem bondat aviat podrem començar la temporada i portar-vos la nostra música en directe, trobar-nos a les festes majors i ballar tots junts.

De moment, a banda dels bons desitjos, us volem presentar un tema per animar-nos tots, per cridar al bon temps i intentar passar el confinament de la millor manera possible. És el nostre antídot 🙂

Us presentem el vídeoclip 📹 del nostre hit ⭐ de la temporada passada ·El anillo pa cuando” en versió confinada per donar ànims 👏 a tothom. Ens en sortirem! ✊✊✊

Ahhhh i podeu veure a tots els nous membres de l’orquestra!!!

Esperem que us agradi “La Vacuna pa Cuando”.

Com va anar la primera actuació de l’Orquestra Metropol a Sarrià de Ter?

Si voleu veure l’àlbum de fotos directament piqueu aquí. Les fotos són diferents a les del reportatge.

De vegades penses les coses i et semblen estranyes. Com pot ser que en vint anys, sent l’orquestra de ball més gran de Catalunya, sent gironina i de molt a la vora, mai no haguem actuat a Sarrià de Ter?  No ho sabem. Ho que sí sabem és que ja no ho podrem dir més, aquest passat diumenge 2 de setembre vam trencar el tabú.

L’expectació era màxima. Totes les cadires plenes i moltes que se’n van afegir per darrera de la nostra taula de so. Tot estava a punt per a començar.

Quan arribes a un lloc on no has estat mai, sempre tens aquelles pessigolles a l’estómac de com et rebran, de si agradaràs, de si connectaràs amb el públic. La gent està acostumada a un tipus de concert molt estàndard i, com nosaltres no fem el típic concert de Festa Major sinó que som molt més agosarats,  la meva mirada sempre es fixa en l’expressió de la gent.

I mentre jo em fixo en això, tota l’orquestra està ja preparada a l’escenari. I comença el concert reivindicant la llibertat d’expressió.

Tothom somrient i amb la mirada a l’escenari.

No vaig poder evitar sentir que m’havia de girar, la gent picava de mans, se sorprenia, comentava amb el del costat. Tothom tenia moltes ganes d’aplaudir. Fins a tres vegades abans d’acabar el primer tema de percussió la gent va arrencar en aplaudiments.

Aquí van unes quantes fotos de diferents moments del concert.

El gag amb l’Elena apareixent entre el públic va ser genial. Podrà cantar alguna cosa? És una espontània de debò? Els rumors de fons eren, com sempre, divertidíssims d’escoltar.

El ball va ser molt especial. Havia de ser una sessió curta ja que tancàvem la festa major i el dia següent era dilluns i tothom havia d’anar a treballar. Però no ens volien deixar marxar i va arribar un d’aquells moments màgics que recordes molt de temps.

Després d’acomiadar-nos la gent en volia més i vam saltar a l’escenari a fer un bis. Això no és excepcional, passa molt sovint Ho excepcional és fer d’aquest moment un instant inoblidable. L’orquestra va seure a la vora de l’escenari, al costat del públic, junts en una comunió perfecta, I vam cantar els temes finals en un ambient íntim, fantàstic. Nosaltres no ho podrem oblidar, esperem que vosaltres tampoc.

Moltes gràcies Sarrià de Ter, esperem retrobar-nos aviat!

Per què hi havia tantes expectatives amb La Metropol a Móra d’Ebre si no hi havíem anat mai?

Si voleu veure l’àlbum de fotos directament, aneu al final de tot. Hi ha moltes més fotos que al reportatge.

La Ribera d’Ebre és una comarca amb una densitat de població baixa. Formada per 14 pobles, Móra d’Ebre n’és la capital. Això fa que la vida sigui molt diferent de les comarques més urbanes; aquí la majoria de gent es coneix o coneix un parent, les cases tenen un nom, sempre tens referències. És un dels avantatges de viure en un pobleo desavantatge, segons ho miris.

I per què us explico això? Perquè la comarca esperava amb moltes ganes l’arribada de l’orquestra ja que el seu director musical, el Joan Manel Margalef és de Benissanet, a tres quilòmetres de Móra. I tothom el coneix. Mireu com estava el concert mitja hora abans de començar.

La gent agafava les cadires de les taules del sopar de pubilles i hereus per a fer més fileres. Es van superar totes les expectatives.

L’expectativa era màxima, no només pel Joan sinó perquè la gent no està acostumada a veure aquests espectacles musicals quan van a veure una orquestra. Tothom espera un concert més bé clàssic, estàndard, on hi hagi una mica de tot, com han vist sempre, però sense gaire sorpreses, on al final és un concert més. Normal que esperin això quan és ho que han vist sempre, però ja no més.

Totes les mirades clavades en el Jordi que cantava “La Tavernera del puerto” entre el públic.

Ho primer que crida l’atenció és que som l’única gran orquestra sense pantalla. Fa deu anys, quan ningú en portava, nosaltres ja la lluíem. Ara ens podem permetre de no fer-ho. L’espectacle està a l’escenari i és per això que enguany hem decidit no distreure les mirades d’allò que veritablement importa que són els nostres músics i cantants.

Quan renuncies a passar imatges que la gent mira mentre l’orquestra sona, cal fer alguna cosa més que interpretar cada peça. En aquesta societat de consum ràpid on la distracció fàcil és tan habitual, apostar per tractar el públic d’una manera exigent, de posar-lo a prova quan podries optar per alternatives més senzilles, és trencar la norma. Però aquesta és l’aposta de la nostra orquestra. No volem aconseguir els aplaudiments del públic amb artificis, amb coses que no passen a l’escenari, cada aplaudiment que ens guanyem volem que sigui conseqüència de la nostra música, de la nostra actuació. de fer bé la feina, d’exigir-nos ho màxim. En definitiva, del nostre art i del nostre ofici.

Fixeu-vos en les imatges. Quan la Laura canta “La Zarzamoraes transforma en ella i actua com ho fa a la cançó.

Quan el Jordi canta “La tavernera del puerto” esdevé un mariner convincent, amb la seva pipa a la mà. Es passeja entre el públic i l’atenció està centrada en ell, en la seva actuació de tenor.

I ja no dic res quan apareix d’entre el públic l’Elena oferint-se de voluntària a soprano improvisada, està irreconeixible, la gent participa a l’espectacle i creu que realment és una espontània per acabar quedant atrapada en una interpretació de la “Reina de la Nit” de l’obra “La flauta màgica” de Mozart que els deixa absolutament sorpresos.

Quan fem el musical “Mar i Cel” fem pujar el públic a un vaixell pirata i avistem terra tots plegats. Fem autèntic honor al musical de Dagoll Dagom, no només música en directe, fem un musical en directe, és la nostra representació.

Mireu com està el públic d’atent. Veieu algú distret?

A nosaltres ens agrada sortir de la zona de confort. No només fem teatre musical, també fem peces d’extrema dificultat. Si “La reina de la nit” en la seva tonalitat original, sense rebaixar-la, està entre les peces més difícils d’interpretar, ho mateix podem dir de moltes de les peces que interpretem. El “Tico tico” que toca amb el trombó de vares el Joan és una peça de virtuosisme. I tocar-la en directe, cada dia en condicions canviants, amb una calor asfixiant durant l’estiu, amb la suor lliscant pels llavis amb què ha d’embocar el trombó, hi ha molt pocs músics que s’hi atreveixin.

I mireu com acabem la Santa Espina! Tenim tenora i fiscorn de luxe però també li sabem donar un toc de modernitat… guitarra elèctrica!!

Em sembla que m’he tornat a enrotllar 🙂 No us desvetllaré més secrets del concert, millor que ens vingueu a veure i que jutgeu vosaltres mateixos.

Us deixo amb l’àlbum de fotos. Diria que no hi ha ni una de les que he posat al reportatge, així que no us les perdeu.

I a l’Hospitalet de l’Infant tothom va cantar amb La Metropol

Si voleu veure l’àlbum de fotos directament, aneu al final de tot.

Després de la jornada plujosa del dia anterior, dissabte 18 fèiem ball de Festa Major a l’Hospitalet de l’Infant. Havien passat potser quatre anys des de la darrera vegada que hi havíem estat, però la gent ens esperava!

Com que habitualment fem concert abans, tothom va buscar una cadira i va seure a esperar que comencés. Però era una mica tard per concerts, el ball començava a quarts de dotze.

La nit era fresqueta, per primer cop en molts dies, ho qual vam agrair tots. Com que el refredat encara dura, me’n recordo perfectament, això que jo deia que de fred res.  Per parlar.

Als trenta segons de sonar la primera cançó la pista es va anar omplint de balladors i les cadires, fins llavors totes ocupades, van començar a quedar totes buides.

Pasdoble amb caràcter, a l’estil Metropol

La primera part va ser sobretot de ball, amb tots els ritmes que agraden tant ballar. Us deixem un vídeo de pasdoble perquè sempre pengem els de marxeta. Vam gravar molts vídeos que, per estar movent-nos per damunt l’escenari i just davant, sonen molt bé. I vam fer una pila de fotos.

Aquest cop vam intentar fer un Facebook Live però el so era infernal. Ens van avisar i ho vam deixar estar per un altre dia. Curiós perquè anàvem amb l’equip de micros habitual que sona tan bé als vídeos que tenim gravats. Ho seguirem intentant.

La segona part va ser una mica més moguda, vam fer cantar i participar tothom, vam saltar a la pista a tocar i ballar entre el públic… com sempre espectacle total, rigorós directe i els millors músics i cantants del país. Què més podem demanar?

Us deixo amb l’àlbum, avui sí tenim moltes fotos.

Esperem retrobar-vos l’any vinent!

Les Cases d’Alcanar: com fer del ball de pubilles una festassa on tothom canta i balla

Si voleu veure l’àlbum de fotos directament, aneu al final de tot.

El passat divendres 17 vam ser a la Festa Major de les Cases d’Alcanar. L’any passat ja hi havíem de ser, però per unes circumstàncies que tothom sap i ara no recordaré, l’actuació es va suspendre.

Els que coneixem la terra sabem que a la Ràpita i a Alcanar hi ha un microclima que fa que pugui estar plovent a cinc quilòmetres i que aquí no caigui ni una sola gota. Però de vegades falla.

Enguany semblava que el temps no ens volia deixar actuar i que hauríem d’anul·lar novament. El xàfec que va caure a l’hora del concert feia temps que no es veia. Va ploure més en aquella hora que en ho que portàvem d’any. Evidentment tothom a córrer i concert anul·lat.

Ningú veia gens clar que escampés i que poguéssim fer el ball, però com que de les vuit a mitjanit teníem quatre hores vam decidir esperar. I la vam encertar, apa que si la vam encertar!

Quan llegeixes que farem un ball on hi haurà les pubilles i els hereus automàticament penses que serà tradicional, avorrit i que només ho gaudiran els quintos i les pubilles i hereus infantils. Aquí és no nosaltres no transigim. Perquè no podem fer una festassa i trencar tots els motllos? Perquè no podem fer participar tothom i convertir-lo en un ball multitudinari on tothom canti, boti i balli? I si fem que els protagonistes ho siguin més que mai des de dalt l’escenari amb tot el poble cantant amb ells?

Doncs això és la Metropol, espectacle, festa, diversió. No només fem un ball animat, modern, amb una qualitat musical d’altíssim nivell, no. Nosaltres fem de la Festa Major la major de les festes. Si algú pensa que no hi ha orquestres modernes que facin moure tothom és que encara no ens ha vist.

Ho vam passar en gran, estarem encantats de tornar-hi l’any vinent i tenir el plaer de fer festa de la grossa amb tots vosaltres.

Aquí teniu l’àlbum de fotos. No en tenim gaire, ens sap greu, prometem fer-ne moltes més l’any vinent :*

Cubelles: concert multitudinari, marxa a tope i pluja (vídeos i fotos)

Si voleu veure l’àlbum i els vídeos directament, aneu al final de tot.

Aquest dimarts 14 vam ser a la Festa Major de Cubelles, a la part jove. dues hores abans del concert estava tot a petar, mireu la gentada que escoltava les proves de so!!

Fem moltes festes majors, de vegades en poblets molt petits, on hi ve molta gent, però, com és lògic, no es pot comparar a la multitud que ens esperava aquí. La nostra orquestra s’adapta al públic que ve a seguir-nos,  sempre donem ho millor que tenim dintre i oferim el nostre millor espectacle.

A Cubelles el públic era més jove. tenia moltes ganes de festa, ganes de música. I això ens fa créixer 🙂 El public jove més que ballar els ritmes vol canya! I si vols canya, dues tasses!!

Ho millor és que veieu l’àlbum de fotos i que mireu els vídeos que hem penjat, fets des de dalt l’escenari.

I vam acabar abans d’hora per la pluja, una llàstima! Esperem retrobar-vos l’any vinent!!

La Metropol a TVE1 com a exemple d’orquestra de Festa Major innovadora

Aquí teniu el reportatge de dos minuts que ha sortit avui a L’informatiu de TVE1 sobre orquestres de Festa Major.

Malgrat no haver-hi Festa Major sense orquestra, la notícia explica la problemàtica del sector, com l’augment de l’IVA cultural al 21% ha afectat moltes orquestres i, mentre moltes han desaparegut o no s’han adaptat, posa l’Orquestra  Metropol com a exemple d’orquestra innovadora i com a futur del sector.

Paga molt la pena veure-ho!