Molta gent ens està preguntant on anirem aquest dia 2, tal com vam anunciar. En realitat teníem actuacions dijous, divendres, dissabte i diumenge. S’havien anul·lat tres. com està passant de forma generalitzada, i ens havien reconfirmat la de diumenge dia 2. Finalment no n’ha quedat cap i ens quedarem a casa.
A diferència d’altres orquestres, hem preferit no publicar calendaris amb antelació, com hem fet sempre, i les anul·lacions corresponents. Era un estiu amb moltes actuacions, en llocs emblemàtics per qualsevol orquestra. Era un estiu on havíem invertit en nou material, en un nou escenari. Havíem fet un salt de qualitat en so i il·luminació, amb nous equips com els que mai havíem portat. Cada petit detall estudiat per a ser millors, per a sonar millor, per a oferir-vos el millor espectacle.
Era un estiu on havíem preparat un concert nou, com sempre amb temes de risc, difícils, només a l’abast de grans veus, que ens posen a prova cada dia i que normalment només es poden escoltar en un altre tipus d’escenaris, no a les festes majors.
Havíem afegit al repertori molts temes nous de ball, temes de grans orquestració, d’aquells que t’arrenquen de la cadira. Temes que no et deixen indiferent, pensats per a ser interpretats amb cos i ànima. Temes que són el somni de qualsevol cantant i de qualsevol orquestra. Alguns temes clàssics amb arranjaments moderns, alguns temes immortals i sempre pensant per a ser ballats, escoltats o mirats des de la cadira.
I tot això amb una gran il·lusió. Som una orquestra on tots els components som igual d’importants, on la part humana va per davant. Grans professionals, grans artistes i grans amics.
Malauradament la temporada serà desastrosa. Sense pal·liatius. A hores d’ara hem fet dues actuacions i no sabem si en farem cap altra. Les cancel·lacions arriben amb hores d’antelació sense poder-hi fer res. Tant és que es pugui organitzar un concert amb totes les mesures sanitàries requerides com control de temperatura, mascareta, seients agrupats per grups de contacte habitual, distància suficient, control d’aforament. Els ajuntaments que ho voldrien tirar endavant, i n’hi ha, reben pressions de veïns, oposició o fins i tot trucades des de conselleries de la Generalitat per no fer festes majors. I hi ha un sector importantíssim que no ens deixen treballar. No importa que es pugui organitzar bé, sempre sortiran amb el clàssic argument de la por. Por a que s’infecti algú? Sí. Però la por real que tenen molts és que se’ls pugui adjudicar una infecció a una festa major. Si la infecció passa en una altra activitat com ara anar a la platja, comprar o seure en una terrassa a prendre un cafè, llavors aquesta por desapareix. I desapareix perquè llavors ja no és una festa major, perquè llavors ja no hi hauria aquesta responsabilitat.
Aquest és un sector que depèn dels ajuntaments. Els ajuntaments són qui organitzen les festes majors. I els ajuntaments són qui finalment les cancel·len. Però seria injust responsabilitzar-los només a ells. Quan els decrets del BOE i de la Generalitat t’assenyalen amb el dit com a responsable si passa res, en realitat et mostren el camí a seguir.
Han deixat de costat tot un sector econòmic i social del país, el de la cultura i el de les festes. Ho han fet sense miraments. Ho han fet sabent que ni músics, ni artistes, ni mànagers, ni representants, ni tècnics, ni empreses d’il·luminació i de so tenen cap sortida. Han deixat milers de famílies desemparades.
Per reblar el clau, tota la feina preparatòria tampoc es podrà cobrar. Per anar a tocar una orquestra necessita mesos de feina: contractar uns professionals, fer arranjaments, dissenyar un escenari, invertir en material, llogar locals d’assaig i magatzems, assajar, una burocràcia ingent per a signar qualsevol contracte amb un ajuntament, una estructura empresarial per a poder lligar desenes o centenars d’actuacions. Feina perduda.
Si encara heu llegit fins aquí, dir-vos que seguirem lluitant per cada bolo que ens queda, que no ens rendirem i que quan sortim a l’escenari sortirem a menjar-nos-ho tot.
Donem les gràcies als pobles valents, als pobles rebels que no accepten que als seus municipis les pressions els facin enrere que demostren que amb feina i sentit comú les festes són possibles i segures.
I us fem una petició: escriviu als vostres ajuntaments i expresseu la vostra opinió. Perquè només han de parlar els que no voldrien fer mai res? Estem segur que molta gent voldria fer festes amb control. Feu sentir la vostra veu.
Molta salut a tothom, bon estiu i esperem poder-vos anunciar algun altre bolo. Els nostre proper de moment serà el 16 d’agost a Roses. Ens veiem allí!