Reportatge amb vídeos i fotos de Maçanet de la Selva 2018

Si voleu veure l’àlbum i els vídeos directament, aneu al final de tot.

Ja fa uns quants anys, en concret vint, que la Metropol tomba per tot el nostre país. Jo no en fa tants que els segueixo però ja porto molts milers de quilòmetres i desenes de llocs visitats. Hi ha llocs on he repetit vàries vegades, llocs on ho he passat molt bé i on ja sé ho que m’espera. Però de tant en tant anem a un lloc nou per a mi, encara que no sempre nou per a l’orquestra. Aquest era el cas de Maçanet de la Selva.

Així estava la Pista Jardí 45 minuts abans de començar el concert

Durant la setmana anunciaven pluges a dojo arreu de Catalunya, amb ho qual tenia aquell petit dubte de si hi hauria bolo o no. Ignorant de mi!!! A Maçanet hi ha un lloc molt particular, únic: la pista Jardí. Es tracta d’un lloc entranyable, amb un petit escenari construït en forma d’arcada, amb una gran pista de ball i una sèrie de palcs, tot sota un gran envelat. Només arribar te n’adones del regust de Festa Major autèntica que desprèn, sense edulcorants ni falses modernitats.

Acostumats als grans espais oberts, o a pavellons moderns, on muntem escenaris gegants, aquí no es podia fer gaire cosa, amb prou feina pots muntar l’estructura que aguanta els altaveus i els llums. I l’orquestra, acostumada a escenaris de 100 m²,  col·locada en una disposició nova i enclavadeta dalt el petit escenari 🙂

El temps ens va respectar: vam poder descarregar els camions i, just quan tot estava sota el gran tendal, va caure un xàfec impressionant. Nosaltres no ens vam mullar gens. Això m’ho van explicar l’equip tècnic, els que sempre arriben els primers i marxen els últims.  Vagi aquí el meu reconeixement, jo soc el darrer en arribar i dels primers en marxar.

El temps va continuar fent bondat ja que abans del concert va parar de ploure. Vam passar de temperatures vorejant els quaranta graus a uns vint-i-un graus; no diré que vam tenir fred però gairebé.

Enguany inauguràvem la Festa Major, davant nostre feia el pregó de festa la Colla Gegantera de Maçanet que celebra els 25 anys.

I és aquí on engega la Metropol! El concert era ple de gom a gom, la gent molt atenta, entusiasmada amb un espectacle lligat de principi a final, sense pauses innecessàries, sense veus gravades, sense imatges passant per una pantalla gegant que distreguin el personal d’on realment ha d’haver l’acció, amb un repertori autèntic de concert. D’alguna manera la Metropol és com la Pista Jardí, autèntica.

El nostre concert està ple de peces on els músics i els cantants han de tenir un domini tècnic excepcional, temes molt arriscats, de màxima dificultat que la Metropol no sols no evita, sinó que any rere any renova el concert amb les peces de més mèrit. Mireu el repertori del nostre concert i veureu que no hi ha una sola cançó per a omplir l’estona. I no només és un lluïment musical, és un espectacle integral, pensat per a que el públic ho passi bé, que rigui, que se sorprengui, que faci comentar la jugada amb el del costat, que desperti les emocions. Al final volem que la gent surti satisfeta i desitjant que allò no s’acabi.

No m’allargaré més, us deixo amb l’àlbum de fotos.

I com a extra uns vídeos del ball canyers que per ser en directe se senten molts bé:

Espero que us agradi, ho vam passa molt bé i esperem retrobar-nos l’any vinent! Gràcies a tothom pel vostre suport!


Top