Com va anar la primera actuació de l’Orquestra Metropol a Sarrià de Ter?

Si voleu veure l’àlbum de fotos directament piqueu aquí. Les fotos són diferents a les del reportatge.

De vegades penses les coses i et semblen estranyes. Com pot ser que en vint anys, sent l’orquestra de ball més gran de Catalunya, sent gironina i de molt a la vora, mai no haguem actuat a Sarrià de Ter?  No ho sabem. Ho que sí sabem és que ja no ho podrem dir més, aquest passat diumenge 2 de setembre vam trencar el tabú.

L’expectació era màxima. Totes les cadires plenes i moltes que se’n van afegir per darrera de la nostra taula de so. Tot estava a punt per a començar.

Quan arribes a un lloc on no has estat mai, sempre tens aquelles pessigolles a l’estómac de com et rebran, de si agradaràs, de si connectaràs amb el públic. La gent està acostumada a un tipus de concert molt estàndard i, com nosaltres no fem el típic concert de Festa Major sinó que som molt més agosarats,  la meva mirada sempre es fixa en l’expressió de la gent.

I mentre jo em fixo en això, tota l’orquestra està ja preparada a l’escenari. I comença el concert reivindicant la llibertat d’expressió.

Tothom somrient i amb la mirada a l’escenari.

No vaig poder evitar sentir que m’havia de girar, la gent picava de mans, se sorprenia, comentava amb el del costat. Tothom tenia moltes ganes d’aplaudir. Fins a tres vegades abans d’acabar el primer tema de percussió la gent va arrencar en aplaudiments.

Aquí van unes quantes fotos de diferents moments del concert.

El gag amb l’Elena apareixent entre el públic va ser genial. Podrà cantar alguna cosa? És una espontània de debò? Els rumors de fons eren, com sempre, divertidíssims d’escoltar.

El ball va ser molt especial. Havia de ser una sessió curta ja que tancàvem la festa major i el dia següent era dilluns i tothom havia d’anar a treballar. Però no ens volien deixar marxar i va arribar un d’aquells moments màgics que recordes molt de temps.

Després d’acomiadar-nos la gent en volia més i vam saltar a l’escenari a fer un bis. Això no és excepcional, passa molt sovint Ho excepcional és fer d’aquest moment un instant inoblidable. L’orquestra va seure a la vora de l’escenari, al costat del públic, junts en una comunió perfecta, I vam cantar els temes finals en un ambient íntim, fantàstic. Nosaltres no ho podrem oblidar, esperem que vosaltres tampoc.

Moltes gràcies Sarrià de Ter, esperem retrobar-nos aviat!

Per què hi havia tantes expectatives amb La Metropol a Móra d’Ebre si no hi havíem anat mai?

Si voleu veure l’àlbum de fotos directament, aneu al final de tot. Hi ha moltes més fotos que al reportatge.

La Ribera d’Ebre és una comarca amb una densitat de població baixa. Formada per 14 pobles, Móra d’Ebre n’és la capital. Això fa que la vida sigui molt diferent de les comarques més urbanes; aquí la majoria de gent es coneix o coneix un parent, les cases tenen un nom, sempre tens referències. És un dels avantatges de viure en un pobleo desavantatge, segons ho miris.

I per què us explico això? Perquè la comarca esperava amb moltes ganes l’arribada de l’orquestra ja que el seu director musical, el Joan Manel Margalef és de Benissanet, a tres quilòmetres de Móra. I tothom el coneix. Mireu com estava el concert mitja hora abans de començar.

La gent agafava les cadires de les taules del sopar de pubilles i hereus per a fer més fileres. Es van superar totes les expectatives.

L’expectativa era màxima, no només pel Joan sinó perquè la gent no està acostumada a veure aquests espectacles musicals quan van a veure una orquestra. Tothom espera un concert més bé clàssic, estàndard, on hi hagi una mica de tot, com han vist sempre, però sense gaire sorpreses, on al final és un concert més. Normal que esperin això quan és ho que han vist sempre, però ja no més.

Totes les mirades clavades en el Jordi que cantava “La Tavernera del puerto” entre el públic.

Ho primer que crida l’atenció és que som l’única gran orquestra sense pantalla. Fa deu anys, quan ningú en portava, nosaltres ja la lluíem. Ara ens podem permetre de no fer-ho. L’espectacle està a l’escenari i és per això que enguany hem decidit no distreure les mirades d’allò que veritablement importa que són els nostres músics i cantants.

Quan renuncies a passar imatges que la gent mira mentre l’orquestra sona, cal fer alguna cosa més que interpretar cada peça. En aquesta societat de consum ràpid on la distracció fàcil és tan habitual, apostar per tractar el públic d’una manera exigent, de posar-lo a prova quan podries optar per alternatives més senzilles, és trencar la norma. Però aquesta és l’aposta de la nostra orquestra. No volem aconseguir els aplaudiments del públic amb artificis, amb coses que no passen a l’escenari, cada aplaudiment que ens guanyem volem que sigui conseqüència de la nostra música, de la nostra actuació. de fer bé la feina, d’exigir-nos ho màxim. En definitiva, del nostre art i del nostre ofici.

Fixeu-vos en les imatges. Quan la Laura canta “La Zarzamoraes transforma en ella i actua com ho fa a la cançó.

Quan el Jordi canta “La tavernera del puerto” esdevé un mariner convincent, amb la seva pipa a la mà. Es passeja entre el públic i l’atenció està centrada en ell, en la seva actuació de tenor.

I ja no dic res quan apareix d’entre el públic l’Elena oferint-se de voluntària a soprano improvisada, està irreconeixible, la gent participa a l’espectacle i creu que realment és una espontània per acabar quedant atrapada en una interpretació de la “Reina de la Nit” de l’obra “La flauta màgica” de Mozart que els deixa absolutament sorpresos.

Quan fem el musical “Mar i Cel” fem pujar el públic a un vaixell pirata i avistem terra tots plegats. Fem autèntic honor al musical de Dagoll Dagom, no només música en directe, fem un musical en directe, és la nostra representació.

Mireu com està el públic d’atent. Veieu algú distret?

A nosaltres ens agrada sortir de la zona de confort. No només fem teatre musical, també fem peces d’extrema dificultat. Si “La reina de la nit” en la seva tonalitat original, sense rebaixar-la, està entre les peces més difícils d’interpretar, ho mateix podem dir de moltes de les peces que interpretem. El “Tico tico” que toca amb el trombó de vares el Joan és una peça de virtuosisme. I tocar-la en directe, cada dia en condicions canviants, amb una calor asfixiant durant l’estiu, amb la suor lliscant pels llavis amb què ha d’embocar el trombó, hi ha molt pocs músics que s’hi atreveixin.

I mireu com acabem la Santa Espina! Tenim tenora i fiscorn de luxe però també li sabem donar un toc de modernitat… guitarra elèctrica!!

Em sembla que m’he tornat a enrotllar 🙂 No us desvetllaré més secrets del concert, millor que ens vingueu a veure i que jutgeu vosaltres mateixos.

Us deixo amb l’àlbum de fotos. Diria que no hi ha ni una de les que he posat al reportatge, així que no us les perdeu.

I a l’Hospitalet de l’Infant tothom va cantar amb La Metropol

Si voleu veure l’àlbum de fotos directament, aneu al final de tot.

Després de la jornada plujosa del dia anterior, dissabte 18 fèiem ball de Festa Major a l’Hospitalet de l’Infant. Havien passat potser quatre anys des de la darrera vegada que hi havíem estat, però la gent ens esperava!

Com que habitualment fem concert abans, tothom va buscar una cadira i va seure a esperar que comencés. Però era una mica tard per concerts, el ball començava a quarts de dotze.

La nit era fresqueta, per primer cop en molts dies, ho qual vam agrair tots. Com que el refredat encara dura, me’n recordo perfectament, això que jo deia que de fred res.  Per parlar.

Als trenta segons de sonar la primera cançó la pista es va anar omplint de balladors i les cadires, fins llavors totes ocupades, van començar a quedar totes buides.

Pasdoble amb caràcter, a l’estil Metropol

La primera part va ser sobretot de ball, amb tots els ritmes que agraden tant ballar. Us deixem un vídeo de pasdoble perquè sempre pengem els de marxeta. Vam gravar molts vídeos que, per estar movent-nos per damunt l’escenari i just davant, sonen molt bé. I vam fer una pila de fotos.

Aquest cop vam intentar fer un Facebook Live però el so era infernal. Ens van avisar i ho vam deixar estar per un altre dia. Curiós perquè anàvem amb l’equip de micros habitual que sona tan bé als vídeos que tenim gravats. Ho seguirem intentant.

La segona part va ser una mica més moguda, vam fer cantar i participar tothom, vam saltar a la pista a tocar i ballar entre el públic… com sempre espectacle total, rigorós directe i els millors músics i cantants del país. Què més podem demanar?

Us deixo amb l’àlbum, avui sí tenim moltes fotos.

Esperem retrobar-vos l’any vinent!

Les Cases d’Alcanar: com fer del ball de pubilles una festassa on tothom canta i balla

Si voleu veure l’àlbum de fotos directament, aneu al final de tot.

El passat divendres 17 vam ser a la Festa Major de les Cases d’Alcanar. L’any passat ja hi havíem de ser, però per unes circumstàncies que tothom sap i ara no recordaré, l’actuació es va suspendre.

Els que coneixem la terra sabem que a la Ràpita i a Alcanar hi ha un microclima que fa que pugui estar plovent a cinc quilòmetres i que aquí no caigui ni una sola gota. Però de vegades falla.

Enguany semblava que el temps no ens volia deixar actuar i que hauríem d’anul·lar novament. El xàfec que va caure a l’hora del concert feia temps que no es veia. Va ploure més en aquella hora que en ho que portàvem d’any. Evidentment tothom a córrer i concert anul·lat.

Ningú veia gens clar que escampés i que poguéssim fer el ball, però com que de les vuit a mitjanit teníem quatre hores vam decidir esperar. I la vam encertar, apa que si la vam encertar!

Quan llegeixes que farem un ball on hi haurà les pubilles i els hereus automàticament penses que serà tradicional, avorrit i que només ho gaudiran els quintos i les pubilles i hereus infantils. Aquí és no nosaltres no transigim. Perquè no podem fer una festassa i trencar tots els motllos? Perquè no podem fer participar tothom i convertir-lo en un ball multitudinari on tothom canti, boti i balli? I si fem que els protagonistes ho siguin més que mai des de dalt l’escenari amb tot el poble cantant amb ells?

Doncs això és la Metropol, espectacle, festa, diversió. No només fem un ball animat, modern, amb una qualitat musical d’altíssim nivell, no. Nosaltres fem de la Festa Major la major de les festes. Si algú pensa que no hi ha orquestres modernes que facin moure tothom és que encara no ens ha vist.

Ho vam passar en gran, estarem encantats de tornar-hi l’any vinent i tenir el plaer de fer festa de la grossa amb tots vosaltres.

Aquí teniu l’àlbum de fotos. No en tenim gaire, ens sap greu, prometem fer-ne moltes més l’any vinent :*

Cubelles: concert multitudinari, marxa a tope i pluja (vídeos i fotos)

Si voleu veure l’àlbum i els vídeos directament, aneu al final de tot.

Aquest dimarts 14 vam ser a la Festa Major de Cubelles, a la part jove. dues hores abans del concert estava tot a petar, mireu la gentada que escoltava les proves de so!!

Fem moltes festes majors, de vegades en poblets molt petits, on hi ve molta gent, però, com és lògic, no es pot comparar a la multitud que ens esperava aquí. La nostra orquestra s’adapta al públic que ve a seguir-nos,  sempre donem ho millor que tenim dintre i oferim el nostre millor espectacle.

A Cubelles el públic era més jove. tenia moltes ganes de festa, ganes de música. I això ens fa créixer 🙂 El public jove més que ballar els ritmes vol canya! I si vols canya, dues tasses!!

Ho millor és que veieu l’àlbum de fotos i que mireu els vídeos que hem penjat, fets des de dalt l’escenari.

I vam acabar abans d’hora per la pluja, una llàstima! Esperem retrobar-vos l’any vinent!!

Reportatge amb vídeos i fotos de Maçanet de la Selva 2018

Si voleu veure l’àlbum i els vídeos directament, aneu al final de tot.

Ja fa uns quants anys, en concret vint, que la Metropol tomba per tot el nostre país. Jo no en fa tants que els segueixo però ja porto molts milers de quilòmetres i desenes de llocs visitats. Hi ha llocs on he repetit vàries vegades, llocs on ho he passat molt bé i on ja sé ho que m’espera. Però de tant en tant anem a un lloc nou per a mi, encara que no sempre nou per a l’orquestra. Aquest era el cas de Maçanet de la Selva.

Així estava la Pista Jardí 45 minuts abans de començar el concert

Durant la setmana anunciaven pluges a dojo arreu de Catalunya, amb ho qual tenia aquell petit dubte de si hi hauria bolo o no. Ignorant de mi!!! A Maçanet hi ha un lloc molt particular, únic: la pista Jardí. Es tracta d’un lloc entranyable, amb un petit escenari construït en forma d’arcada, amb una gran pista de ball i una sèrie de palcs, tot sota un gran envelat. Només arribar te n’adones del regust de Festa Major autèntica que desprèn, sense edulcorants ni falses modernitats.

Acostumats als grans espais oberts, o a pavellons moderns, on muntem escenaris gegants, aquí no es podia fer gaire cosa, amb prou feina pots muntar l’estructura que aguanta els altaveus i els llums. I l’orquestra, acostumada a escenaris de 100 m²,  col·locada en una disposició nova i enclavadeta dalt el petit escenari 🙂

El temps ens va respectar: vam poder descarregar els camions i, just quan tot estava sota el gran tendal, va caure un xàfec impressionant. Nosaltres no ens vam mullar gens. Això m’ho van explicar l’equip tècnic, els que sempre arriben els primers i marxen els últims.  Vagi aquí el meu reconeixement, jo soc el darrer en arribar i dels primers en marxar.

El temps va continuar fent bondat ja que abans del concert va parar de ploure. Vam passar de temperatures vorejant els quaranta graus a uns vint-i-un graus; no diré que vam tenir fred però gairebé.

Enguany inauguràvem la Festa Major, davant nostre feia el pregó de festa la Colla Gegantera de Maçanet que celebra els 25 anys.

I és aquí on engega la Metropol! El concert era ple de gom a gom, la gent molt atenta, entusiasmada amb un espectacle lligat de principi a final, sense pauses innecessàries, sense veus gravades, sense imatges passant per una pantalla gegant que distreguin el personal d’on realment ha d’haver l’acció, amb un repertori autèntic de concert. D’alguna manera la Metropol és com la Pista Jardí, autèntica.

El nostre concert està ple de peces on els músics i els cantants han de tenir un domini tècnic excepcional, temes molt arriscats, de màxima dificultat que la Metropol no sols no evita, sinó que any rere any renova el concert amb les peces de més mèrit. Mireu el repertori del nostre concert i veureu que no hi ha una sola cançó per a omplir l’estona. I no només és un lluïment musical, és un espectacle integral, pensat per a que el públic ho passi bé, que rigui, que se sorprengui, que faci comentar la jugada amb el del costat, que desperti les emocions. Al final volem que la gent surti satisfeta i desitjant que allò no s’acabi.

No m’allargaré més, us deixo amb l’àlbum de fotos.

I com a extra uns vídeos del ball canyers que per ser en directe se senten molts bé:

Espero que us agradi, ho vam passa molt bé i esperem retrobar-nos l’any vinent! Gràcies a tothom pel vostre suport!


Vídeos en directe i àlbum de fotos de Sant Esteve de Palautordera 2018

Hi ha dies que escriure sobre un bolo és molt complicat i d’altres que, com a Sant Esteve de Palautordera, podries dir tantes coses que avorriries al personal.

Aquesta setmana havíem anunciat que faríem retransmissió en directe de la nostra actuació, per Facebook i per Instagram; ja ho havíem fet algun cop per Instagram sense dir res, i va tenir mot seguiment. I vam pensar que més gent ho voldria veure, així que ens hi vam posar. Volíem fer algun trocet i, vés per on, vam fer el concert sencer…. no us dic com va acabar el braç 🙂

Sort que en aquesta orquestra som com una família i tothom col·labora, així que hem pogut tenir també fotos i vídeos des de baix, des de dalt i des de tot arreu.

Al ball, ja totalment engrescats, o havent perdut l’oremus, segons qui ho miri, vam repetir amb uns quants vídeos de Facebook Live. Us poso els enllaços:

Disculpareu el so, penseu que és en directe des d’un telèfon. Però el proper cop ja hem après i estrenarem tecnologia punta… esperem que soni molt millor perquè llavors ja serà com un concert de l’MTV 🙂

I ja està, us deixo amb l’àlbum de fotos que una mica més i me n’oblido.

Moltes gràcies pel vostre suport, tant als que veniu als nostres espectacles com els que ens seguiu per les xarxes socials. Un petó de tota l’orquestra :*

Àlbum de fotos de la Festa Major de Vila-seca 2018

Aquest divendres 3 d’agost vam ser a Vila-seca, novament a una plaça nova per a nosaltres, en una de les nits més caloroses i xafogoses de l’any, la frescor del nostre concert va fer passar tots els mals.

El concert estava ple de gom a gom, totes les terrasses que envoltaven la plaça girades vers l’escenari i la gent que passava es va anar sumant. Vam ser una gentada, en una plaça enorme que es va omplir

Vam fer una pausa ràpida pel ball i novament vam desplegar el nostre repertori de ballables, per anar pujant el ritme a mesura que entrava la nit.

Ho vam passar molt bé i vam fer moltes fotos! Us deixem una tria de les que més ens han agradat.

Aquí teniu l’àlbum!

Moltes gràcies a tothom i pels comentaris tan bonics que ens feu arribar per les xarxes socials! Tots els membres de l’orquestra ho agraïm de tot cor.

Àlbum de fotos de Sant Jaume d’Enveja des de l’escenari

Gran bolo el del passat dissabte a Sant Jaume d’Enveja.

Un públic nou per a nosaltres però que va acabar totalment entregat en una nit llarga però magnífica de música i ambient.

Aquest cop hem decidit que farem un àlbum de fotos vostre, del públic, de com veiem nosaltres la festa des de dalt de l’escenari. És el nostre petit homenatge a tots els que ens veniu a veure, que ens aplaudiu i que mai no falleu!

Aquí teniu l’àlbum!

Gràcies a tots un cop més!