En arribar amb els camions, dissabte al matí, per a muntar l’escenari i els equips de so i de llums, ens vam trobar el mercat, com si allí no hagués de passar res al cap d’unes hores Amb una mica de dificultat per arribar al lloc, al final ho vam aconseguir. I així ens va quedar, la veritat és que feia goig veure que van faltar cadires i que se’n van haver d’afegir. Ple de gom a gom.
Passaven pocs minuts de les vuit i vam engegar el concert. A l’Orquestra Metropol no ens conformem amb que soni bé i fer una miqueta ho que fa tothom., així que cada any prenem decisions arriscades, sorprenents. I cada any tenim la recompensa del públic. Enguany comencem el nostre concert reivindicant la llibertat d’expressió. Ens uns moments complicats la nostra orquestra demostra que sempre està compromesa amb el país i amb els drets fonamentals.
Aquest començament purament de percussió, on tots els músics toquen amb la coneguda imatge d’Òmnium, és el preludi d’un repertori ple de novetats; res té a veure el concert d’enguany amb els de les temporades passades.
I enllaçant amb la percussió, es van afegint els músics a cada instrument i el Pep Massó ens regala la seva particular versió del Mediterraneo, interpretada amb tot el sentiment.
La Laura Herrera, espectacular com sempre, omple l’escenari i es posa el públic a la butxaca amb la seva simpatia i la seva gran veu.
El Jordi Velàzquez baixa a cantar entre el públic. No us penseu que és fàcil!! Sinó tothom ho faria 😉
Enguany hem canviat la nostra Reina de la Nit… mireu com era la de l’any passat, potser ho entendreu 😉
Hem de reconèixer que la Reina de la Nit al trombó de vares era una peça que només podia toca ell, el Joan Manel Margalef. Busqueu al YouTube, no en trobareu, cal ser un virtuós per a fer-ho.
Enguany tenim a l’Elena Martinell que sorprèn tothom… veniu i entendreu perquè.
Molt i molt divertit, el públic agraeix aquesta originalitat, la música és espectacle, diversió. Si a les millors veus i als millors músics els hi poses una mica de pebre i de sal, saben millor.
La Laura i el Jordi fent duets.
Mar i Cel.
I amb el Moonlight Serenade de Glenn Miller se’ns adorm la Laura 🙂
Res que no solucioni el Tico Tico!
Eiiii, i tothom clavat a la cadira, l’única buida és la del que fa les fotos 😉
A mitjanit arriba el ball.
Millor us deixo amb l’àlbum de fotos de Lliçà de Vall!!
Moltes gràcies per venir a veure’ns i pels vostres aplaudiments! Esperem veure-vos aviat, mireu al nostre calendari quin dia us va millor. I seguiu-nos a les nostres xarxes socials!
